La Santa Família de Manacor
El monestir de La Santa Família de Manacor té els seus orígens en les Serventes de la Santa Família, una congregació pròpia de les Illes Balears fundada per Bartomeu Domenge el 1907.
Encara que els seus orígens no són benedictins, el 1964 les Serventes van demanar poder abraçar l'orde benedictí i al Consell de la Federació Catalana de Monges Benedictines, celebrat al Monestir de Sant Pere dels Puel·els de Barcelona el 8 de novembre de 1966, acorda enviar un grup de monges catalans a Manacor per a formar-les en l'esperit benedictí.
D'aquesta manera, el 10 d'abril de 1969 la comunitat de Serventes de La Santa Família de Manacor es constitueixen en monestir benedictí, conservant el nom i l'advocació original.
Vuit mesos després, el 19 de desembre, la Federació Catalana de Monges Benedictines, reunides en Capítol extraordinari al Monestir de Sant Pere dels Puel·les de Barcelona, accepta l'ingrés a la Federació Catalana d'aquest monestir de les illes.
El 2016 el monestir de La Santa Família de Manacor es va fusionar amb el de Sant Benet de Montserrat, i des de llavors les monges que resideixen a Manacor són membres de la comunitat de Montserrat.
Com tot Monestir Benedictí, la nostra Comunitat està assentada sobre 3 columnes: l'oració, el treball i l'acolliment.
En l'oració seguim els cicles de la Litúrgia de les Hores, l'eucaristia i en la Lectio que és una lectura reposada, gratuïta i pensada, de la Sagrada Escriptura.
En el treball l'elaboració de confitures i treball en el camp. El treball té també la dimensió social que el Monestir, no sigui càrrega per a ningú; guanyar-se el pa de cada dia i al mateix temps poder ajudar als més necessitats.
L'acolliment és una part important també de la nostra vida; és un servei, que ens fa viure obertes a tothom que toca a la porta del Monestir, compartint el que tenim. Sant Benet, a la regla, ens recorda que tots els forasters que es presenten, han de ser acollits com Crist, ja que ell un dia dirà: "Era foraster i em vau acollir".